Marxy: Polop-El ponoig-Finestrat. 02/04/2008
Hui hem fet una marxa, guiada per Pepe Monedero, de Polop a Finestrat, passant pel cim del Ponoig.
L’etapa era molt atractiva i han assistit 35 senderistes, que a les 9.40 estàvem arribant a Polop. Una confusió en una circumval·lació nova ha obligat al bus a fer-nos unes voltetes turístiques per La Nucia i Polop, fins que s’ha arribat a la rotonda inici de la marxa.
A les 10 ja estàvem amb botes canviades i disposats a caminar. Hem pres un camí asfaltat prou ascendent que ens ha fet treballar, des de l’inici, de cintura cap avall (com sempre).
Estava el sol fora i anàvem pujant, deixant una indicació que a la dreta indicava el PR-47, que va a Callosa d’en Sarrià pel camí del Castellet. Buscant un lloc per a esmorzar, a les 10,30 hem trobat en una revolta del camí una zona de pins i roques molt adequada. Ombra i bona vista. Mitja hora més tard, ja alimentats, estàvem un poc més amunt en el Mirador, magnífica talaia que abastava gran part de la Marina Baixa, el Bèrnia i la mar.
Allí, per un camí un poc de baixada, ens hem endinsat en una vall anomenada la Foia Cabal, per on corre el barranc Gulapdar i que està tancada a la dreta per les parets verticals i molt altes del Sanxet, pic de 1189 m, i a l’esquerre el “Leon Dormido”, que és com denominava Gabriel Miró al Ponoig. La vall, verda i preciosa, ha donat una bona collita d’espàrrecs. Al front i tancant la vall, el coll del Llamp que ens esperava.
En passar per la Casa de Déu, al recte un indicador marcava el PR-15, que venint de Polop per la mateixa ruta, li pega la volta al Sanxet.
La nostra ruta, botant una cadena, era a l’esquerre. El pal indicava 4,5 Km al cim del Ponoig. La ruta era ara per senda molt ben senyalitzada. Això no ha impedit una vacil·lació i ens hem dividit un tram en dos grups, uns que seguien un camí al recte que pareixia el lògic; uns altres que baixant un poc han seguit les marques. Els de dalt han hagut de rectificar, baixant entre matolls.
A les 12’15 estàvem en el coll del Llamp, a 920 m sobre el mar. Allí es desvien els PR 13 i 15: el 15 que li pega la volta al Sanxet i el 13 que va a Finestrat, però pel Mas de Sacarets i pels Castellets, eixa formació que ens crida tant l’atenció des del Ponoig o del Puig Campana i que sembla l’espina dorsal corbada d’un dinosaure.
Allí hem fet una paradeta de reagrupament però, com sempre, hi ha impacients i el coll del Ponoig estava prop; s’ha pegat una estirada i el reagrupament complet l’hem fet en el coll del Ponoig. A 974 m, en eixe punt, a part de ajuntar-nos tots, també és el punt on s’ajunten els termes de Benimantell, Polop, Benidorm i Finestrat.
Ara el sol s’havia amagat i bufava un vent fresquet.Teníem Una vista molt bona. El Puig Campana, el Sanxet, la serra Gelada, la mar. Eren les 12,35.
Uns pocs s’han quedat a “custodiar” algunes motxilles, mentre que la majoria ha fet la pujada pel PR-16 al Ponoig. El sender al final és prou costerut. S’ha arribat als 1.186 m. del Ponoig a la 1’15.
No cal dir que el conjunt de la panoràmica era excepcional. Es veia Eivissa. Els 475 m del seu punt més alt, Sa Talaia, ressaltava en l’horitzó de la mar, superant una lleugera boirina. Al nord, d’esquerre a dreta, una línia molt accidentada: la Serrella amb la Mallà del Llop, l’Aixortà amb el Morro Blau, el Bèrnia i, al final, el penyal d’Ifac. En el mateix massís: el Puig Campana, el Sanxet i l’Aitana, que ens espera el dia 30. Baix teníem la mar, Benidorm i el seu bosc d’edificis verticals. Signatura amb dedicatòria en el llibre i foto de grup.
Baixem pel mateix sender al coll del Ponoig i tots junts fem una davallada prou forta de vora 100 m de desnivell fins al coll del Pouet. Mentre baixava, pensava que la visita alternativa al Puig Campana que 5 companys feren al Ponoig el 21 de novembre no va ser cap broma.
A les 14,20, arribem al coll del Pouet, mateix lloc per a dinar que aquell dia, però sense pluja. Havia quedat una vesprada estival, amb un sol fantàstic.
Ara, a les 15, comencem la tornada cap a Finestrat, pel 6’7 km del ramal del PR-289 que passa per l’ombria del Puig Campana i la font de la Solsida. El paratge de la font estava decorat amb una enorme paret vertical entapissada per una enorme planta trepadora. Tot l’encant natural de la font anava a parar a una banyera que, després, passava per un rosari de bidons de plàstic, units enginyosament en cascada.
La resta del camí va ser una caminada amb vistes relaxants al mar. Continuàvem veient Eivissa. Ara tractàvem de trobar Tabarca a l’esquerre del cap de Santa Pola. Fent una parada a l’ombra d’uns pins, un de nosaltres digué, no sé si amb rigor, que havia contat 195 pirulins d’entre el Manhattan de Benidorm.
Prou més avall, passàrem per les ruïnes de la casa de Tolo la Mallora i deixàrem a la dreta el refugi de pedra del Tio Frare, arribant als xalets de la partida del Ramal de l’Oix. Ara per camí asfaltat, completem la tornada a Finestrat, on es fiquem de cap, abans d’arribar al bus, en el bar La Font. Eren passades les 5 i havíem completat 19 fantàstics quilòmetres. Eixos van ser més que de sobra perquè el company Hèctor Romero Baró passara a ser per duplicat baró (Barón Rojo). Ja en van 8 i Carlos i Toni estan madurs i a punt de caure.
Mentre tornàvem a València, Pepe Monedero va fer un heterodox exercici de màrqueting, presentant tots els aspectes positius (alguns) i negatius (un cabàs) de la tornada dels Peregrins de les Useres del dissabte 26. Àngel intentà contrarestar el balanç, però no calia. Segur que un bon grapat d’experimentats senderistes del nostre grup participarà en eixa estimulant marxa, assistint a una tradició secular i interessantíssima que es fa des del segle XIV. Ànim!!
Josep Requena