Marxa a L’Aitana. 30/04/2008
Paco Castelló ens ha portat a una marxa a l’Aitana que ha resultat perfecta, d’una dificultat mitja molt assequible per a tots, a un ritme tranquil, bon oratge i rematat per un bon dinar.
Al repte de pujar als més de 1500 m de l’Aitana, hem acudit 30 senderistes que seguint el “mapa del tresor” que havia preparat Paco, hem acudit puntualment a les 9’30 a la font de Pertegat de Benifato.
Iniciant la marxa a 1025 m sobre el mar, hem pres el PR-10, per pista ascendent en direcció sud-est, cap al coll de Tagarina. Primer, ens hem desviat un poc a la dreta per a visitar la cava de la Teixera, on hem esmorzat.
És un fantàstic pou de la neu, ben conservat i de gran profunditat. La zona d’Aitana té un bon conjunt de pous de la neu. La seua indústria, des del segle XVIII era de tal importància que exportaven neu a Eivissa i el nord d’Àfrica.
Deixant a la dreta un bosquet d’aurons, hem arribat als 1250 m del coll de Tagarina. Primera parada per a gaudir d’una gran vista. Al nord: la Serrella, l’Aixortà, el pantà de Guadalest, el Bèrnia, Ifac. Al sud: el Puig Campana, l’Alacantí, el Cabeçó d’Or. I sobre tot, la mar.
Ara, abandonant la pista, ha començat una ascensió més forta cap a l’oest. La senda està marcada. Hem fet una primera parada, junt a l’alt de Tagarina a 1400 m.
Ara quedava l’últim esforç per a ascendir a l’alt d’Aitana. Del grup s’han posat a tirar una parella de campiones: Conxa i Lola. Primer ha marcat un bon ritme Conxa. L’últim tram li ha passat el testimoni a Lola que ha acabat de liderar l’ascensió fins als 1550 m d’Aitana. Paco, més inquiet, s’ha acostat a les instal·lacions de la base d’Aitana.
La base d’Aitana és un complex de l’exèrcit de l’Aire que té el seu origen en plena guerra freda, fruit d’un acord del 1953 entre Espanya i els EEUU per a vigilar, amb radars, l’espai aeri. En el mateix context estaven, entre d’altres, les bases de Rota i de Moron. Allò que eufemísticament deia el règim anterior :”bases de utilización conjunta”. Un poc més avall, junt al port de Tudons, estaven les instal·lacions militars, que han sigut desmantellades a finals del 2007. Ara queden els radars militars en el cim, junt a un cabàs d’altres antenes d’empreses privades. Fins i tot, els ufòlegs afirmen que d’allí tenen un arxiu secret d’avistaments d’OVNIS. La pobra Aitana dóna per a tot.
Entre totes les possibilitats paisatgístiques, ens hem fet la foto de grup tenint de fons dos enormes “boles” i una fotracada d’antenes. En eixa foto de grup ha faltat el nostre “àngel”.
Després de la contemplació del magnífic paisatge des del punt més alt de les nostres comarques meridionals, hem fet un poc de baixada en el mateix sentit de la pujada, fins arribar a l’estremidora zona geològica dels avenços (o simes) de Partagat. Són tres enormes fractures, citades per Cavanilles, que arriben a tenir més de 100 metres de caiguda vertical. Acollonants.
Girant ara cap a ponent, hem passat el Passet de la Rabosa. Davant teníem l’orifici cilíndric perfecte de la Roca Forata, que emmarcava un cercle de cel. Al principi li ve justetet passar a la motxilla. Continuant una baixada entre roques impressionants hi ha un sender botànic amb cartells informatius. La informació sobre el teix o la moixera l’hem deixada passar, perquè, en eixos moments, era prioritari anar mirant on posàvem les botes per a no caure a rodolons.
El sender botànic ha acabat en un dels múltiples pous de la neu junt a la font de Forata, curiosa successió en cascada de piques.
De tornada i passant per la font de l’Arbret o del Nouer (segons Ximo, també es diu font de Mandàs), hem contemplat les parets verticals del Penyó Rapel, mentre pegàvem alguna culada per les pedretes traïdores.
Puntualment s’ha tornat a la font de Pertegat a les 14 h.
Ens hem distribuït per a dinar en tres taules circulars. En una d’elles, la que tenia ombra, ha tingut lloc una bacanal a base d’ensaladilles, pisto, truites, neveretes en plural, embotits, vi, pastissos, cafés, etc. etc. I, fins i tot, dos cadiretes platgeres.
Un dia fantàstic i un altre vint-i-cinc mil a la butxaca.
Josep Requena