Crònic de la marxa a la Vall de Gallinera. 14/5/2008
Marxa senderístico-cultural a la Vall de Gallinera. L’excursió de hui forma part de les organitzades pel Centre Excursionista. Portar de guia a Rafael Cebrián Gimeno és tot un luxe. Rafa Cebrian és una autoritat en senderisme. La seua llarga sèrie de llibres “Montañas valencianas” és una contribució impagable per a tots els qui caminem per les nostres terres.
N’hem sigut 31, contant-ne nou dels no habituals en el grup, entre els qui hi havia dos simpàtics irlandesos.
Només entrar en la fantàstica Vall de Gallinera, hem anat al bar Placeta de Benissivà a esmorzar. Com feia tan bon oratge, ens hem distribuït entre les taules de dins o les de fora en la terrassa.
En bus, hem anat després al Km 25,1 de la carretera de la vall, on començava la caminada de hui. Primer per camí, passant junt a uns cirerers carregats de cireres que fregaven les nostres boques, hem agafat una senda en ascenció més dura, que ens ha deixat en la font del Castell. Allí hi ha una càlida dedicatòria a l’etnobotànic Joan Pellicer i Bataller.
En el replà de la font, teníem als nostres peus el castell de d’Alcalà.
En eixos paratges, a un company li han rebentat simultàniament les dues sabates. Ah, però contradient allò de “zapatero a tus zapatos” dúiem a un àngel que sap fer de sabater i de moltes coses més. Els ha fet a les sabates una “faena de aliño”, permetent que Ernesto poguera tornar al bus.
Bo, estàvem junt a la font. Rafa Cebrian ha fet una exposició extensa, documentada i detallada sobre el context del castell i la història de Jaume I i el vali Al-Azdraq, “el blavet de la Marina”. La veritat que el dels ulls blaus ja és quasi com de la família per a nosaltres. Ens l’anem trobant molts dimecres quan caminem per la muntanya: l’Orxa, Castells de Castell, etc.
Després de visitar lo que queda del castell, situat en un punt estratègic, hem continuat la pujada fins el Tossal de la Creu, culminant una pujada de 350 m de desnivell. Des dels seus 912 m es dominen la vall de Gallinera i la d’Alcalà. Vista molt àmplia: Montcabrer, Benicadell, La Safor, la Serrella i, fins i tot, el Puigcampana. No podia faltar la foto de grup.
Baixant amb precaució, hem passat junt al poblat ibèric del Xarpolar. No l’hem visitat. De lluny, Rafael Cebrian ens ha completat la informació.
Continuant la baixada hem pogut contemplar un sensacional halo solar. Un halo és un fenòmen òptic similar a l’arc del cel. Aquesta aurèola solar està causada per la refracció de la llum del sol en partícules de gel en suspensió en la troposfera. Els nostres fotògrafs han tingut l’habilitat de captar-lo.
Hem tornat al bus (després de passar junt a les mateixes cireres), que ens ha tornat una altra vegada al Bar la Placeta.
Hem dinat ben atesos. El menú correcte. Per 12 euros ens han tret bona classe de picadetes i arròs al forn.
En acabant de dinar, hem tornat a passar per baix del castell del nostre amic, per a entrar en la vall d’Alcalà. En Alcalà de la Jovada, hem visitat el despoblat morisc de l’Atzuvieta, en estat pràcticament “congelat” des de l’expulsió dels moriscos.
Després, hem anat a la Nevera de baix, un dels més espectaculars i sencers pous de neu que mai hàgem visitat.
L’excursió s’ha rematat amb la visita a la Cova del Rull. A 2,70 €, preu de jubilat o discapacitat, ens ha acompanyat una guia que, dotada d’una immensa paciència, anava repetint amb veu clara i parsimoniosa a cada grupet la interpretació de les formes capricioses de les estalactites i estalagmites. L’autoria de les diferents interpretacions li les encolomava al pobre tio Rull. El simbolisme, en algun moment, anava pujant de to, arribant al clímax en el racó de les vídues i, després, en el dels vidus.
A la tornada, hem baixat de la vall fins a la plana de Pego, superant unes revoltes vertiginoses. S’ha explicat, amb un detall similar al del castell, la pròxima marxa als canons del Xúquer de Xalans.
A València hem arribat passades les 9. En total hui han sigut només 6 Km, així que Carlos Polo ja pot anar a que li prenguen mida de mànegues, que estan a punt de fer-li una prenda roja.
Josep Requena